Des de JUNTS-SDRC ens alegra compartir aquesta entrevista a Tuba Tahsin Shuaib, guardonada amb el segon premi dels Premis Gaudí als treballs de recerca de batxillerat, convocats per l‘Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Basílica de la Sagrada Família.

Aquest reconeixement també posa en relleu la tasca educativa de la seva tutora, Anna Eva Jarabo, docent de religió a l’Institut Ernest Lluch i afiliada al nostre sindicat, que ha acompanyat la Tuba en l’elaboració d’un treball rigorós i compromès amb la defensa dels drets humans, el diàleg intercultural i la reflexió sobre el fet religiós.

Us convidem a llegir l’entrevista completa.

La Tuba Tahsin Shuaib, qui ha guanyat el Segon dels sis premis Gaudí a treballs de recerca de batxillerat atorgat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Basílica de la Sagrada Família. El seu treball de recerca és Àpatrides: L’exili forçat dels Rohingyes, tutoritzat per Anna Eva Jarabo, professora de religió a l’institut Ernest Lluch.

Primer de tot, presenta’t tu mateixa: Qui és Tuba Tahsin Shuaib?

Soc una noia catalana de 18 anys, que just acabo de fer segon de batxillerat científic a l’institut Ernest Lluch. La meva família és de Kishoreganj a Bangladesh. Parlo el bangla amb els meus pares i també el combino parlant en anglès amb els meus germans per practicar. A més a més, en Bangladesh la majoria de persones saben parlar l’urdu i/o hindi, com el cas dels meus pares, però tot i que jo no el parlo, l’entenc relativament bé degut a la seva semblança amb el bangla. El català i el castellà el parlo amb els amics.

Per què t’hi vas interessar per aquest tema?

L’interès neix a causa de les injustícies i vulneracions dels drets humans que han patit els rohingyes en un país on han viscut durant segles i el qual és considerat de majoria budista. Volia entendre el budisme com a religió que practica la pau i la no-violència i, com ha instrumentalitzat la religió i la seva ètnia per justificar la persecució d’aquest poble. El punt clau per triar aquest tema va ser comprende el grau de proximitat que tinc personalment amb els rohingyes, perquè actualment es troben refugiats a Bangladesh, país d’origen de la meva família i, jo mateixa volia entendre tot el conflicte des del seu inici.

La teva part pràctica la vas fer durant dos mesos a Bangladesh. Què vas fer? Com ho vas fer?

Ara fa just un any vaig anar a Bangladesh, Kishoreganj, el meu poble. Allà vaig dur a terme la meva part pràctica, que va consistir en realitzar i recollir totes les entrevistes possibles per tenir diferents perspectives sobre aquest conflicte. Vaig investigar què en sabien i quina opinió tenien sobre els rohingyes. Vaig escollir que els entrevistats complissin diverses condicions: bengalins de diferents edats, religions i feines,… per entendre les diferents perspectives sobre el conflicte. Vaig descobrir que un dels meus avis havia escrit un llibre sobre el genocidi dels rohingyes i que un dels amics del meu pare treballa en una ONG a Cox’s Bazar. Ell va ser qui em va facilitar molta informació de la dura situació que viuen els Rohingyes en el camp de refugiats més gran del món. Vaig intentar entrar al camp, però se’m van denegar l’entrada. El mateix vaig fer entrevistant catalans un cop arribada a Barcelona. Després vaig analitzar quines coincidències i diferències n’hi havien entre els entrevistats i la  part teòrica que havia escrit durant el curs.

Què has anat descobrint a mesura que has anat investigant i aprofundint? Sobre els Rohyngies? Sobre la teva família? Sobre el compromís social?

A mesura que he anat investigant i aprofundint sobre el conflicte, he constatat una certa contradicció entre el que representa la religió i el seu ús polític. En aquest cas el budisme, tradicionalment vinculat a la pau i la no-violència, ha estat  instrumentalitzat per justificar la persecució, cosa que posa de relleu com la fe pot derivar cap a interessos de poder quan se’n fa un ús partidista. La major part de la ciutadania ha donat suport a monjos budistes i grups ultranacionalistes que constantment criticaven obertament als rohingyes, i han fet servir la violència fins a provocar un genocidi cap a l’ètnia minoritària de religió musulmana que convivia amb ells. Molts d’aquests rohingyes han hagut d’exiliar-se en condicions de molta vulnerabilitat, majoritàriament cap al país veí, Bangladesh, un país superpoblat amb recursos molt limitats, acollir més d’un milió de rohingya ha esdevingut insostenible. El govern ha intentat pactar amb Myanmar perquè tornin, però és inviable enviar-los a un país on encara els persegueixen, els han tret la ciutadania i per tant, no tenen drets. A més a més, Bangladesh no ha rebut ajudes de la comunitat internacional i càrrega amb tota una responsabilitat i una pressió molt elevada.

Què creus que ha significat per a tu fer aquest treball? I guanyar el premi?

Per mi fer aquest treball ha significat validar que totes les històries, siguin més o menys visibles, importen en la seva totalitat. He volgut aprofundir en aquest tema per aprendre sobre tot el conflicte i, gràcies a aquest premi he possibilitat que més gent conegui aquesta història donant-hi veu per aquelles persones que segueixen atrapades en un món sense cap mena de dret.

En definitiva, tots ens mereixem ser respectats i gaudir d’una vida digna, sense ser perseguit ni acosat per les nostres creences, independentment del país, la cultura o la religió. Per això, vull expressar el meu agraïment al jurat per haver valorat el meu treball, a la meva tutora i a la meva família pel seu suport per haver assolit un dels meus objectius: fer present a BCN i donar veu als Rohingyes que segueix patint tant, encara a dia d’avui. 

Des de JUNTS-SDRC volem expressar la nostra més sincera felicitació a Tuba Tahsin Shuaib per aquest merescut reconeixement, fruit del seu esforç, sensibilitat i rigor investigador.

També volem felicitar especialment Anna Eva Jarabo, docent de religió i afiliada al nostre sindicat, per la seva tasca d’acompanyament i orientació. Aquest premi és també un exemple del valor educatiu que aporten els docents de religió, promovent el pensament crític, el compromís amb els drets humans i el diàleg entre cultures i religions.

Finalment, felicitem la Fundació Escola Cristiana de Catalunya per impulsar aquests premis, que contribueixen a reconèixer treballs de recerca de gran qualitat i fomenten una educació basada en el coneixement, els valors i el compromís amb la societat.

Notícia relacionada: https://juntsdocentsreligio.cat/2026/03/24/concurs-premi-gaudi-per-a-treballs-de-recerca-de-batxillerat/