Com definiries una «situació d’aprenentatge» i quins elements consideres imprescindibles per fer-la significativa a l’aula de religió?

«Una situació d’aprenentatge és com la bona terra en la paràbola del sembrador: és l’entorn preparat perquè els alumnes, com llavors, puguin créixer. Aquesta «terra» integra els continguts curriculars, els quals són com els nutrients i l’aigua que alimenten a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i fan de tot el procés un lloc bo molt motivador i engrescador perquè la planta pugui créixer amb força i bonica. 

Perquè sigui significativa, la situació ha de connectar amb les experiències personals dels alumnes, plantejant reptes propers al seu dia a dia que fomentin la seva autonomia, responsabilitat, reflexió i creativitat. A l’aula de religió, això implica que els alumnes puguin reflexionar sobre els valors cristians i alhora com a docents contribuïm a  formar persones crítiques, compromeses i capaces de construir un món més just i solidari. 

Igual que una llavor necessita una terra ben preparada per créixer, una situació d’aprenentatge ha de tenir una estructura metodològica clara que permeti a l’alumne ser el protagonista del seu aprenentatge, motivant-lo a investigar, analitzar i transferir els seus coneixements de manera autònoma i amb autoestima. 

En definitiva, la situació d’aprenentatge és una eina eficaç i molt pràctica que tenim els docents de religió per poder integrar els elements curriculars de la matèria mitjançant reptes als alumnes per resoldre’ls de forma creativa, original i afavorint l’aprendre a aprendre i sense deixar de veure el somriure dels nostres alumnes al llarg del procés.»

Quin paper juguen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el Pacte Educatiu Global en la teva metodologia d’ensenyament dins del currículum de religió catòlica?

«Aquestes dues parts són fonamentals per comprendre el Nou Currículum de Religió. Sense elles, i sense altres textos clau que el sustenten, no podem assolir una visió de tot el teixit.  El setembre de 2019, el Papa Francesc va fer una crida a la comunitat educativa mundial per treballar per un Pacte Global Educatiu que renovés el compromís amb les joves generacions. Ell parlava d’una educació oberta, inclusiva, capaç d’escoltar, dialogar i fomentar la comprensió mútua. Aquesta reflexió va inspirar la comissió de treball que va donar lloc al nostre Currículum de Religió (ERE) creat dins el marc de la LOMLOE, integrant així la dimensió teològica. 
L’ERE accentua la centralitat de la persona, l’acollida de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família i la cura de la casa comuna, tots aquests  aspectes sorgeixen també dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que impregnen el nostre currículum. Per aquest motiu es fa important saber integrar-los  ja sigui explícitament treballant-ho dins de les nostres situacions d’aprenentatge o sigui amb l’aroma que es desprèn de les nostres programacions. 
Per altra banda, també cal anomenar que en l’ànima de l’ERE també tenim les encícliques del Papa Francesc com «Laudato Si» i la «Fratelli Tutti». A la llum de l’ERE, es tracta de formar alumnes capaços de ser agents de canvi en la societat, que comprenguin la importància de la justícia social, la cura de la natura i la fraternitat. Així, l’educació religiosa a l’escola esdevé una eina per construir un món més just, pacífic i compromès amb el bé comú.

És important remarcar que no es tracta de la meva metodologia com a formadora de docents de religió, sinó que aquesta és la metodologia que tots els docents de religió hauríem d’adoptar per tal que les experiències educatives a l’aula responguin al marc eclesial  que proposa l’ERE. Aquest marc ens guia a treballar per la pau mundial, la solidaritat i per una educació que prepari els alumnes no només per als desafiaments acadèmics, sinó també, i sobretot, per als reptes socials i ecològics del nostre món.
Per tant, en les sessions virtuals sincròniques que farem en el curs,  aprendrem a integrar aquests textos fonamentals dins de les nostres situacions d’aprenentatge i farem evident el seu tractament en l’estructura metodològica.» 

Amb quins reptes t’acostumes a trobar quan els docents han de crear les seves pròpies situacions d’aprenentatge? 

«Un dels principals reptes que afrontem és adaptar la nostra manera de pensar i ensenyar a les noves tendències pedagògiques. Molts de nosaltres hem crescut en un model educatiu tradicional, on el docent era el centre i la transmissió de coneixements l’objectiu principal. Avui, però, l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i el nostre rol és acompanyar-lo i guiar-lo en aquest procés de descobriment. Aquest canvi de paradigma, tot i ser enriquidor, sovint ens treu de la nostra zona de confort i cal adaptar-nos. 

Un altre repte és entendre i assimilar el llenguatge d’aquest nou paradigma. Amb la LOMLOE la seva nomenclatura i els conceptes ens recorden a l’anterior llei però amb una mirada ben diferent. Cal conèixer l’estructura del currículum i les seves parts per tal de saber com desplegar el currículum en les nostres situacions d’aprenentatge d’una manera imaginativa, motivadora i engrescadora i sobretot competencial. 

A més, molts docents se senten sols davant d’aquest repte. Especialment, quan es tracta de la nostra matèria, la religió, on s’acostuma a no poder-la compartir amb els companys de l’escola ja que som els únics que fem aquesta matèria i acostumem molts cops a fer-la a contracorrent. A més a més,  els recursos específics són encara limitats i no tenim la certesa si la font trobada a la xarxa serà bona o dolenta. Buscar informació, dissenyar activitats i crear programacions pot resultar una tasca molt exigent.   

Com els ajudes a superar-los?

No és qüestió del “jo” sinó de “tots”, “jo” formo part d’un camí  ple de reptes on som “tots”.  El camí se supera caminant junts, no estem sols! Afortunadament, comptem amb el suport d’entitats com els Instituts Religiosos, els Bisbats o els sindicats de docents de religió, que ens acompanyen i ens donen eines per avançar. Som un col·lectiu petit, i la nostra força està en l’ajuda mútua, hem de treballar plegats pel bé comú.

A Catalunya hem tingut la sort de tenir iniciatives com el llibre publicat per la SIERC, l’ISCREB i la FECC, que ens ha donat una guia pràctica per començar a aplicar el nou currículum de religió. Aquest recurs ha estat clau per molts de nosaltres, ja que ens ha donat una primera orientació per entendre aquest nou context d’aprenentatge i així superar una de les dificultats. 

M’agrada comparar aquest nou paradigma educatiu amb una gran casa. Quan som a fora, veiem la casa enorme i sembla inabastable. Però algú, tot sovint un/a delegat/da diocesà/na, un delegat/da sindical, un company/a, una trobada de docents de religió… ens obre la porta d’entrada, i comença a entrar una mica de claror des de fora; tot i això, encara no acabem de veure bé el que hi ha dins. A mesura que avancem i fem unes passes, ens adonem que la casa té moltes portes, passadissos i estances. Finalment, algú encén l’interruptor, i és llavors quan podem veure tot el que ens espera dins.

El curs que oferim és l’interruptor que encén la llum d’aquesta casa plena de possibilitats. Pas a pas i junts, explorarem cada racó d’aquest nou paradigma pedagògic, desxifrant els seus secrets i descobrint les seves aplicacions pràctiques.  Acompanyats d’altres docents, aprendrem a crear situacions d’aprenentatge significatives i a motivar als nostres alumnes. Al final del curs, no només els participants hauran adquirit nous coneixements, sinó que també hauran desenvolupat les competències necessàries per convertir-se en un agent de canvi a l’aula.»

Quina motivació has tingut a l’hora de proposar aquesta formació?

«Fa més de 25 anys que em dedico a crear programacions, especialment en l’àmbit del lleure. Quan programava casals d’estiu o colònies, formava part d’un equip compromès que treballàvem voluntàriament per aconseguir un objectiu comú. Estava amb l’actual entitat MEG (en el meu temps MEGSJC) i la creativitat no tenia límits. Programar era emocionant i divertit, treballàvem plegats per oferir experiències úniques als infants i joves. Ells decidien els projectes, com el volien fer, el planificaven, feien pressupostos… i nosaltres, els caps i monitors, els acompanyàvem perquè ho fessin realitat. Tot plegat era un aprenentatge vivencial que ens ha deixat grans records. 

El cau va ser el meu lloc bo de creixement com a persona, i també per als infants i joves amb qui estava. Quan vaig fer el salt a la docència formal, especialment a l’ensenyament de la religió, em vaig adonar que molts dels aprenentatges del saber ser, saber fer i saber sentir que havia viscut al cau veien la llum formal a l’escola en l’aula de religió.  Però el que realment va ser revelador va ser la publicació del Nou Currículum de Religió, ja que vaig veure clar que, salvant les distàncies, podia viure la mateixa emoció i creativitat que experimentava al cau.

Acompanyar els alumnes en aquest nou model d’aprenentatge competencial és fascinant perquè no hi ha límits creatius ni en els reptes ni en les solucions. I aquesta mateixa emoció la podem transmetre als nostres companys docents. Em motiva enormement saber que podem ensenyar no només coneixements, sinó a aprendre a aprendre, convertint el procés en quelcom infinitament estimulant, divertit i emocionant. Aquesta formació és l’oportunitat d’acompanyar els docents i els nostres alumnes perquè gaudeixin d’aquest nou camí educatiu amb el mateix entusiasme amb què jo ho estic fent i creant espais on els límits són només aquells que ens posem nosaltres mateixos. 

Per acabar, voldria recordar-vos una cançó infantil que ha anat sonant en la ment a mesura que avançaven les preguntes. Us la deixo aquí i us desitjo que la música ressoni en els vostres cors i il·lumini les vostres programacions. Potser aquesta cançó ens obra les portes a la il·lusió i la sorpresa de veure la rialla dels infants i joves quan entren a les nostres classes. Només cal que obrim l’interruptor. 

AMB LA LLUM DEL FANALET
JO ANIRÉ A ESPERAR ELS TRES REIS
VULL QUE EM PORTIN MOLTES COSES
PAU I JOIA A TOTS ELS NENS.
QUINA FOSCA NIT!
AI, QUIN FRED QUE FA,
TOT ESTÀ ADORMIT
JA ELS SENTO ARRIBAR…»

En un món cada vegada més canviant i complex, l’educació religiosa ha de ser un espai on els alumnes no només aprenguin coneixements, sinó també desenvolupin competències que els ajudin a reflexionar i a comprometre’s amb els reptes socials i ecològics del seu entorn. Mitjançant la creació de situacions d’aprenentatge significatives, els docents poden ajudar els alumnes a connectar els valors cristians amb la seva realitat quotidiana, fomentant així una educació basada en la creativitat, l’autonomia i la responsabilitat. Aquest procés es converteix en una llavor que, amb una bona metodologia i l’acompanyament adequat, pot florir en forma de futurs agents de canvi, capaços de construir un món més just i solidari.

No perdeu l’oportunitat que us brindem apuntant-vos al curs de “Generem situacions d’aprenentatge significatives (CAPGIREM – FECC)”destinat a primària i infantil que es realitzarà els dimarts del 15 d’octubre al 19 de novembre combinant les sessions en directe i les tutories per fer un seguiment més acurat i personalitzat.