Arxiu de la categoria: Entrevistes i publicacions dels nostres afiliats.

El valor de la docència de religió: un treball de recerca premiat als Premis Gaudí.

Publicat el per

Des de JUNTS-SDRC ens alegra compartir aquesta entrevista a Tuba Tahsin Shuaib, guardonada amb el segon premi dels Premis Gaudí als treballs de recerca de batxillerat, convocats per l‘Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Basílica de la Sagrada Família.

Aquest reconeixement també posa en relleu la tasca educativa de la seva tutora, Anna Eva Jarabo, docent de religió a l’Institut Ernest Lluch i afiliada al nostre sindicat, que ha acompanyat la Tuba en l’elaboració d’un treball rigorós i compromès amb la defensa dels drets humans, el diàleg intercultural i la reflexió sobre el fet religiós.

Us convidem a llegir l’entrevista completa.

La Tuba Tahsin Shuaib, qui ha guanyat el Segon dels sis premis Gaudí a treballs de recerca de batxillerat atorgat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Basílica de la Sagrada Família. El seu treball de recerca és Àpatrides: L’exili forçat dels Rohingyes, tutoritzat per Anna Eva Jarabo, professora de religió a l’institut Ernest Lluch.

Primer de tot, presenta’t tu mateixa: Qui és Tuba Tahsin Shuaib?

Soc una noia catalana de 18 anys, que just acabo de fer segon de batxillerat científic a l’institut Ernest Lluch. La meva família és de Kishoreganj a Bangladesh. Parlo el bangla amb els meus pares i també el combino parlant en anglès amb els meus germans per practicar. A més a més, en Bangladesh la majoria de persones saben parlar l’urdu i/o hindi, com el cas dels meus pares, però tot i que jo no el parlo, l’entenc relativament bé degut a la seva semblança amb el bangla. El català i el castellà el parlo amb els amics.

Per què t’hi vas interessar per aquest tema?

L’interès neix a causa de les injustícies i vulneracions dels drets humans que han patit els rohingyes en un país on han viscut durant segles i el qual és considerat de majoria budista. Volia entendre el budisme com a religió que practica la pau i la no-violència i, com ha instrumentalitzat la religió i la seva ètnia per justificar la persecució d’aquest poble. El punt clau per triar aquest tema va ser comprende el grau de proximitat que tinc personalment amb els rohingyes, perquè actualment es troben refugiats a Bangladesh, país d’origen de la meva família i, jo mateixa volia entendre tot el conflicte des del seu inici.

La teva part pràctica la vas fer durant dos mesos a Bangladesh. Què vas fer? Com ho vas fer?

Ara fa just un any vaig anar a Bangladesh, Kishoreganj, el meu poble. Allà vaig dur a terme la meva part pràctica, que va consistir en realitzar i recollir totes les entrevistes possibles per tenir diferents perspectives sobre aquest conflicte. Vaig investigar què en sabien i quina opinió tenien sobre els rohingyes. Vaig escollir que els entrevistats complissin diverses condicions: bengalins de diferents edats, religions i feines,… per entendre les diferents perspectives sobre el conflicte. Vaig descobrir que un dels meus avis havia escrit un llibre sobre el genocidi dels rohingyes i que un dels amics del meu pare treballa en una ONG a Cox’s Bazar. Ell va ser qui em va facilitar molta informació de la dura situació que viuen els Rohingyes en el camp de refugiats més gran del món. Vaig intentar entrar al camp, però se’m van denegar l’entrada. El mateix vaig fer entrevistant catalans un cop arribada a Barcelona. Després vaig analitzar quines coincidències i diferències n’hi havien entre els entrevistats i la  part teòrica que havia escrit durant el curs.

Què has anat descobrint a mesura que has anat investigant i aprofundint? Sobre els Rohyngies? Sobre la teva família? Sobre el compromís social?

A mesura que he anat investigant i aprofundint sobre el conflicte, he constatat una certa contradicció entre el que representa la religió i el seu ús polític. En aquest cas el budisme, tradicionalment vinculat a la pau i la no-violència, ha estat  instrumentalitzat per justificar la persecució, cosa que posa de relleu com la fe pot derivar cap a interessos de poder quan se’n fa un ús partidista. La major part de la ciutadania ha donat suport a monjos budistes i grups ultranacionalistes que constantment criticaven obertament als rohingyes, i han fet servir la violència fins a provocar un genocidi cap a l’ètnia minoritària de religió musulmana que convivia amb ells. Molts d’aquests rohingyes han hagut d’exiliar-se en condicions de molta vulnerabilitat, majoritàriament cap al país veí, Bangladesh, un país superpoblat amb recursos molt limitats, acollir més d’un milió de rohingya ha esdevingut insostenible. El govern ha intentat pactar amb Myanmar perquè tornin, però és inviable enviar-los a un país on encara els persegueixen, els han tret la ciutadania i per tant, no tenen drets. A més a més, Bangladesh no ha rebut ajudes de la comunitat internacional i càrrega amb tota una responsabilitat i una pressió molt elevada.

Què creus que ha significat per a tu fer aquest treball? I guanyar el premi?

Per mi fer aquest treball ha significat validar que totes les històries, siguin més o menys visibles, importen en la seva totalitat. He volgut aprofundir en aquest tema per aprendre sobre tot el conflicte i, gràcies a aquest premi he possibilitat que més gent conegui aquesta història donant-hi veu per aquelles persones que segueixen atrapades en un món sense cap mena de dret.

En definitiva, tots ens mereixem ser respectats i gaudir d’una vida digna, sense ser perseguit ni acosat per les nostres creences, independentment del país, la cultura o la religió. Per això, vull expressar el meu agraïment al jurat per haver valorat el meu treball, a la meva tutora i a la meva família pel seu suport per haver assolit un dels meus objectius: fer present a BCN i donar veu als Rohingyes que segueix patint tant, encara a dia d’avui. 

Des de JUNTS-SDRC volem expressar la nostra més sincera felicitació a Tuba Tahsin Shuaib per aquest merescut reconeixement, fruit del seu esforç, sensibilitat i rigor investigador.

També volem felicitar especialment Anna Eva Jarabo, docent de religió i afiliada al nostre sindicat, per la seva tasca d’acompanyament i orientació. Aquest premi és també un exemple del valor educatiu que aporten els docents de religió, promovent el pensament crític, el compromís amb els drets humans i el diàleg entre cultures i religions.

Finalment, felicitem la Fundació Escola Cristiana de Catalunya per impulsar aquests premis, que contribueixen a reconèixer treballs de recerca de gran qualitat i fomenten una educació basada en el coneixement, els valors i el compromís amb la societat.

Notícia relacionada: https://juntsdocentsreligio.cat/2026/03/24/concurs-premi-gaudi-per-a-treballs-de-recerca-de-batxillerat/

Entrevistats per Ràdio Estel. Parlem de les reivindicacions i la unitat sindical.

Publicat el per

El passat dimecres  17 de desembre  JUNTS-SDRC va ser entrevistat per Ràdio Estel en la secció «Llevat dins la pasta» del  programa  Sense distància  sota el títol «Capítol 171. Mobilitzacions docents».

Els periodistes Ignasi Miranda i  Àngela Rodríguez  van entrevistar durant el programa a Cristina Sánchez, secretàriade JUNTS-SDRC. 

Cristina Sánchez  va explicar les reivindicacions dels docents de religions i també va parlar de la unitat sindical pel bé d’aconseguir millores pel personal laboral docent i pel personal laboral.

Podeu escoltar el PODCAST clicant el Play que hi ha continuació o anant directament en l’enllaç de Ràdio Estel del CAPÍTOL 171 de la secció Llevat «Mobilitzacions docents»  dins la pasta del programa Sense distància 17 de desembre de 2025.

 

Per estar ben informat del que ens afecta com a col·lelctiu segueix-nos a les xarxes.

Entrevista a Pilar Encuentra: «Nueva interpretación de Génesis 3 – Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida – El hombre: un ser en camino de Adán a Cristo»

Publicat el per
La nostra companya Pilar Encuentra ha estat entrevistada a raó de la publicació del seu llibre «Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida». Aquí podeu clicar per obtenir-lo i ens convida a l’acte de presentació que serà:
Divendres 22 de novembre de 2024 a les 19.00h
al Seminari Casa de la Cultura
C/Sant Pau, 4 – 43003, Tarragona.
Clicant aquí trobareu la font original de l’entrevista que aquí n’hem traspassat el seu contingut:
 por Europa_Ediciones
Pilar Encuentra – Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida – por el Grupo Editorial Europa

El árbol es símbolo de vida. La vida, tan bella, pero también tan difícil, tan dura a veces. Que nos exige combate, y que inevitablemente acaba en la muerte. Es vida con minúscula. Nos parece imperfecta. Y lo es. Porque está en proceso.  Queridos lectores, hoy vamos a hablar de Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida, escrito por Pilar Encuentra y publicado por el Grupo Editorial Europa.

Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida es un ensayo genial que nos ofrece una interpretación interesante e innovadora sobre el relato bíblico de Génesis 3.

A través de un análisis preciso y profundo, la autora intenta conciliar la visión antropológica del cristianismo con el pensamiento contemporáneo.

Interesante, ¿verdad?

Sí, y es por eso que en el Grupo Editorial Europa entrevistamos a Pilar Encuentra para conocerla mejor y descubrir algo más sobre Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida.

A continuación ofrecemos la entrevista a la autora.

¡Buena lectura!

 

¿Qué le gustaría decirle a sus lectores?

Mi objetivo es que este libro proporcione a los lectores una nueva luz, que genere una reflexión a partir de una relectura, luminosa e iluminadora, del libro de los libros.

La Biblia no es un libro desfasado y en absoluto desmentido por los avances de la ciencia. Al contrario, la considero una brújula para orientarnos en este mundo de confusión. O una lámpara. Y una lámpara no está destinada a ser escondida, sino que “se pone en el candelero para que alumbre a todos los que están en la casa” (Mt 5,15).

La casa hoy está habitada por una humanidad que enarbola la razón como fuente de verdad. Que ama la libertad y rechaza toda autoridad opresora, especialmente si es irracional. Me identifico con esta humanidad. Pero percibo que el incuestionable avance científico nos ha deslumbrado, y hemos caído en cierto narcisismo, que es lo más opuesto al amor. Dios es amor. Y el amor, la necesidad esencial de todo ser humano.

Benedicto XVI dijo que toda la Biblia podía resumirse en esas tres palabras: Dios es amor. Ningún texto bíblico puede contradecir esa verdad esencial. Ni siquiera desfigurarla o difuminarla. Estoy convencida de que la interpretación de Génesis 3 que propongo en este libro cumple con ese requisito. No así, la de la expulsión del Paraíso, que ofrece la imagen de un Dios celoso y agresivo, incluso injusto con los descendientes de aquella primera pareja humana que supuestamente pecó. Un dios incomprensible e inaceptable para el hombre de hoy, que sigue estando tan necesitado de amor como siempre. Y, por tanto, tan necesitado de Dios. Ese hombre es, a mi entender, la verdadera “periferia” a la que el Papa pide salir al rescate.

¿Hay un momento en particular que le empujó a escribir este libro?

Ha sido un larguísimo proceso por el que creo haber sido conducida lentamente, con tiempos y momentos cruciales. Todo empezó una madrugada del año 1985. Tenía 28 años y dos hijos pequeños. Estaba atravesando una etapa difícil y muy dolorosa por la difícil conciliación entre mi vida familiar y laboral que me arrastró a una crisis matrimonial. Físicamente, me sentía muy debilitada. Emocionalmente, rota. Trabajaba como periodista en un diario y no podía concentrar ya mi atención en las noticias. Hablé con mi director, que me concedió, sin la más mínima objeción, la semana de vacaciones que le pedí. Era un viernes. Apenas 24 horas después, en la madrugada del sábado al domingo, era una persona totalmente nueva. Tuve una experiencia extraordinaria (la palabra “extraordinaria” es literal), una especie de renacimiento. Ocurrió leyendo “Clea”, de Lawrence Durrell. Comencé un capítulo titulado “Conversaciones con el hermano asno” en voz alta mientras experimentaba esa transformación. No sabía qué era lo que me estaba pasando. Y mientras estaba viviendo en ese estado de plenitud, me sorprendió lo sublime que puede llegar a ser la vida humana.

Inmediatamente vino a mi mente el texto del Génesis 3, pese a que hacía años que había dejado la práctica religiosa, intuí que aquella historia debía tener un significado profundo. Veinte años después, me fue desvelado. Ocurrió un atardecer en un aula del viejo seminario de Tarragona donde habían empezado mis estudios de Ciencias Religiosas. Desde aquel momento, decidí transmitirlo.

¿En qué escritores se inspiró?

El mismo autor del texto bíblico ya me inspiró. Fue en un instante. ¡Me parecieron tan claros los símbolos que utiliza!: El nombre del árbol del que comieron, que es identificado como árbol del “Conocimiento del Bien y del Mal”. El efecto que produjo el fruto: “se les abrieron los ojos”. La reacción por parte de la pareja humana: “Iban desnudos y se vistieron”. Dejaron de verse como un animal más. No fue una caída, sino un salto evolutivo fundamental. Lo vi claro. A lo largo de ese curso y de los cuatro siguientes fui descubriendo autores de las distintas disciplinas (Teología, Filosofía, Fenomenología, Psicología, Sociología…) en cuyas obras exponían argumentos que sostenían y daban consistencia a esa intuición. En todos ellos me inspiré. Yo iba apuntando en los márgenes de mis libretas de apuntes, clase tras clase, aquel primer curso y los cinco siguientes, todos aquellos argumentos, que, junto a otras lecturas que me indicó mi director de tesina,  fundamentaron racionalmente aquella intuición inicial.

¿Cuándo nació su pasión por la escritura?

Como lectora, me parece apasionante que los pensamientos más sinceros, y ricos, y profundos, de personas sabias o santas puedan llegar hasta nosotros directamente superando el tiempo y el espacio.

Personalmente, cuando terminé la carrera de Periodismo y empecé a trabajar, descubrí la fuerza que tiene la palabra escrita e impresa. Disfrutaba cuando podía escribir artículos, entrevistas o reportajes en profundidad sin estar sometida a la inmediatez de la noticia diaria.

Pero más que la escritura, me apasiona la comunicación en general. He disfrutado también en clase, con mis jóvenes alumnos de instituto. Sus miradas me decían si lo estaba haciendo bien. Los veía atentos cuando les decía algo de interés y se me escapaban si lo que les explicaba no lo era. La interpretación de este texto bíblico que les propuse les interesó desde el primer instante. La acogieron de forma absolutamente natural. Esos chicos a los que el profesor de Ciencias les explica la teoría de la evolución de Darwin no pueden llegar a concebir que nuestros ancestros vivieron en algún momento en un Paraíso, del que fueron expulsados por Dios. Mis alumnos le contaron a su profesor de Tecnología como la pedagogía de Dios también se adapta a la evolución humana. Ese profesor me pidió que le avisara cuando se publicara este libro.

¿Por qué eligió este título?

Porque ejemplifica muy bien lo que quiero transmitir. La creación del mundo como un proceso, que continúa. Un día, cuando ya había comenzado a trabajar en la elaboración de mi tesina, me encontré durante una guardia en el instituto un libro de texto de Religión con una imagen que refleja muy fielmente esa misma idea. Es la que ilustra la portada del libro.

Se trata de una sábana de Cuaresma de un pintor haitiano, Jacques-Richard Chry, en la que se ve una imagen del mundo y en el centro a Cristo crucificado en el Árbol de la Vida. Las ramas de ese árbol están unidas a las raíces del árbol del conocimiento del Bien y del mal, a cuyo lado están Adán y Eva. Esa imagen me regaló el título.

El árbol es símbolo de vida. La vida, tan bella, pero también tan difícil, tan dura a veces. Que nos exige combate, y que inevitablemente acaba en la muerte. Es vida con minúscula. Nos parece imperfecta. Y lo es. Porque está en proceso. Imaginemos el taller de Miguel Ángel mientras hacía su “Moisés”. Si hubiera llegado alguien al taller, pensando que la escultura era definitiva, la habría encontrado fea. Al mármol, le faltaba que la mano del artista le diera la forma definitiva. Nuestra forma definitiva es Cristo: “He ahí el hombre”.

Ese camino es el que va del árbol del conocimiento al árbol de la Vida. Necesitamos ser alimentados por Cristo, Dios mismo, que al encarnarse injertó su árbol al nuestro y estamos absorbiendo su savia.

 

En el Grupo Editorial Europa agradecemos a Pilar Encuentra por su amable disponibilidad y le deseamos buena suerte con Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida.

Rachele

Europa_Ediciones, & Europa_Ediciones. (2024, September 13). Entrevista a Pilar Encuentra: Nueva interpretación de Génesis 3 – Del árbol del conocimiento al árbol de la Vida – El hombre: un ser en camino de Adán a Cristo – Europa Ediciones | blog. Europa Ediciones | blog –. https://www.europaediciones.blog/entrevista-a-pilar-encuentra-nueva-interpretacion-de-genesis-3-del-arbol-del-conocimiento-al-arbol-de-la-vida-el-hombre-un-ser-en-camino-de-adan-a-cristo/ Extraido el 8 de noviembre de 2024. 

Sembrant valors: creació de situacions d’aprenentatge significatives a l’aula de religió

Publicat el per

El passat 2 d’octubre la nostra companya Cristina Sánchez va ser entrevistada per la comunicadora Lucia Montobbio, cap de comunicació a l’ISCREB a raó del curs

Generem situacions d’aprenentatge significatives (CAPGIREM – FECC) que ofereix ISCREB durant el mes d’octubre i novembre. Podeu llegir tota l’entrevista aqui mateix o bé accedir en aquest enllaç.

En l’educació, les situacions d’aprenentatge esdevenen una de les eines més poderoses per guiar els alumnes en el seu procés de creixement, especialment a l’aula de religió. Crear un entorn que sigui tant acadèmicament rigorós com personalment significatiu és essencial per garantir que els estudiants connectin amb els valors i principis que se’ls transmeten. En aquesta entrevista amb Cristina Sánchez, llicenciada en història de l’art, mestra de religió catòlica a primària i infantil i molt amiga de l’educació en el lleure. S’aprofundeix en què significa dissenyar una situació d’aprenentatge significativa, quins elements són imprescindibles per fer-la atractiva i motivadora, i com aquests processos poden transformar l’aula de religió en un espai de reflexió, creativitat i autonomia.

Com definiries una «situació d’aprenentatge» i quins elements consideres imprescindibles per fer-la significativa a l’aula de religió?

«Una situació d’aprenentatge és com la bona terra en la paràbola del sembrador: és l’entorn preparat perquè els alumnes, com llavors, puguin créixer. Aquesta «terra» integra els continguts curriculars, els quals són com els nutrients i l’aigua que alimenten a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i fan de tot el procés un lloc bo molt motivador i engrescador perquè la planta pugui créixer amb força i bonica. 

Perquè sigui significativa, la situació ha de connectar amb les experiències personals dels alumnes, plantejant reptes propers al seu dia a dia que fomentin la seva autonomia, responsabilitat, reflexió i creativitat. A l’aula de religió, això implica que els alumnes puguin reflexionar sobre els valors cristians i alhora com a docents contribuïm a  formar persones crítiques, compromeses i capaces de construir un món més just i solidari. 

Igual que una llavor necessita una terra ben preparada per créixer, una situació d’aprenentatge ha de tenir una estructura metodològica clara que permeti a l’alumne ser el protagonista del seu aprenentatge, motivant-lo a investigar, analitzar i transferir els seus coneixements de manera autònoma i amb autoestima. 

En definitiva, la situació d’aprenentatge és una eina eficaç i molt pràctica que tenim els docents de religió per poder integrar els elements curriculars de la matèria mitjançant reptes als alumnes per resoldre’ls de forma creativa, original i afavorint l’aprendre a aprendre i sense deixar de veure el somriure dels nostres alumnes al llarg del procés.»

 

Quin paper juguen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el Pacte Educatiu Global en la teva metodologia d’ensenyament dins del currículum de religió catòlica?

«Aquestes dues parts són fonamentals per comprendre el Nou Currículum de Religió. Sense elles, i sense altres textos clau que el sustenten, no podem assolir una visió de tot el teixit.  El setembre de 2019, el Papa Francesc va fer una crida a la comunitat educativa mundial per treballar per un Pacte Global Educatiu que renovés el compromís amb les joves generacions. Ell parlava d’una educació oberta, inclusiva, capaç d’escoltar, dialogar i fomentar la comprensió mútua. Aquesta reflexió va inspirar la comissió de treball que va donar lloc al nostre Currículum de Religió (ERE) creat dins el marc de la LOMLOE, integrant així la dimensió teològica. 
L’ERE accentua la centralitat de la persona, l’acollida de totes les realitats personals i culturals, la promoció de la dona, la responsabilitat de la família i la cura de la casa comuna, tots aquests  aspectes sorgeixen també dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que impregnen el nostre currículum. Per aquest motiu es fa important saber integrar-los  ja sigui explícitament treballant-ho dins de les nostres situacions d’aprenentatge o sigui amb l’aroma que es desprèn de les nostres programacions. 
Per altra banda, també cal anomenar que en l’ànima de l’ERE també tenim les encícliques del Papa Francesc com «Laudato Si» i la «Fratelli Tutti». A la llum de l’ERE, es tracta de formar alumnes capaços de ser agents de canvi en la societat, que comprenguin la importància de la justícia social, la cura de la natura i la fraternitat. Així, l’educació religiosa a l’escola esdevé una eina per construir un món més just, pacífic i compromès amb el bé comú.

És important remarcar que no es tracta de la meva metodologia com a formadora de docents de religió, sinó que aquesta és la metodologia que tots els docents de religió hauríem d’adoptar per tal que les experiències educatives a l’aula responguin al marc eclesial  que proposa l’ERE. Aquest marc ens guia a treballar per la pau mundial, la solidaritat i per una educació que prepari els alumnes no només per als desafiaments acadèmics, sinó també, i sobretot, per als reptes socials i ecològics del nostre món.
Per tant, en les sessions virtuals sincròniques que farem en el curs,  aprendrem a integrar aquests textos fonamentals dins de les nostres situacions d’aprenentatge i farem evident el seu tractament en l’estructura metodològica.» 

 

Amb quins reptes t’acostumes a trobar quan els docents han de crear les seves pròpies situacions d’aprenentatge? 

«Un dels principals reptes que afrontem és adaptar la nostra manera de pensar i ensenyar a les noves tendències pedagògiques. Molts de nosaltres hem crescut en un model educatiu tradicional, on el docent era el centre i la transmissió de coneixements l’objectiu principal. Avui, però, l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge i el nostre rol és acompanyar-lo i guiar-lo en aquest procés de descobriment. Aquest canvi de paradigma, tot i ser enriquidor, sovint ens treu de la nostra zona de confort i cal adaptar-nos. 

Un altre repte és entendre i assimilar el llenguatge d’aquest nou paradigma. Amb la LOMLOE la seva nomenclatura i els conceptes ens recorden a l’anterior llei però amb una mirada ben diferent. Cal conèixer l’estructura del currículum i les seves parts per tal de saber com desplegar el currículum en les nostres situacions d’aprenentatge d’una manera imaginativa, motivadora i engrescadora i sobretot competencial. 

A més, molts docents se senten sols davant d’aquest repte. Especialment, quan es tracta de la nostra matèria, la religió, on s’acostuma a no poder-la compartir amb els companys de l’escola ja que som els únics que fem aquesta matèria i acostumem molts cops a fer-la a contracorrent. A més a més,  els recursos específics són encara limitats i no tenim la certesa si la font trobada a la xarxa serà bona o dolenta. Buscar informació, dissenyar activitats i crear programacions pot resultar una tasca molt exigent.   

 

Com els ajudes a superar-los?

No és qüestió del “jo” sinó de “tots”, “jo” formo part d’un camí  ple de reptes on som “tots”.  El camí se supera caminant junts, no estem sols! Afortunadament, comptem amb el suport d’entitats com els Instituts Religiosos, els Bisbats o els sindicats de docents de religió, que ens acompanyen i ens donen eines per avançar. Som un col·lectiu petit, i la nostra força està en l’ajuda mútua, hem de treballar plegats pel bé comú.

A Catalunya hem tingut la sort de tenir iniciatives com el llibre publicat per la SIERC, l’ISCREB i la FECC, que ens ha donat una guia pràctica per començar a aplicar el nou currículum de religió. Aquest recurs ha estat clau per molts de nosaltres, ja que ens ha donat una primera orientació per entendre aquest nou context d’aprenentatge i així superar una de les dificultats. 

M’agrada comparar aquest nou paradigma educatiu amb una gran casa. Quan som a fora, veiem la casa enorme i sembla inabastable. Però algú, tot sovint un/a delegat/da diocesà/na, un delegat/da sindical, un company/a, una trobada de docents de religió… ens obre la porta d’entrada, i comença a entrar una mica de claror des de fora; tot i això, encara no acabem de veure bé el que hi ha dins. A mesura que avancem i fem unes passes, ens adonem que la casa té moltes portes, passadissos i estances. Finalment, algú encén l’interruptor, i és llavors quan podem veure tot el que ens espera dins.

El curs que oferim és l’interruptor que encén la llum d’aquesta casa plena de possibilitats. Pas a pas i junts, explorarem cada racó d’aquest nou paradigma pedagògic, desxifrant els seus secrets i descobrint les seves aplicacions pràctiques.  Acompanyats d’altres docents, aprendrem a crear situacions d’aprenentatge significatives i a motivar als nostres alumnes. Al final del curs, no només els participants hauran adquirit nous coneixements, sinó que també hauran desenvolupat les competències necessàries per convertir-se en un agent de canvi a l’aula.»

 

Quina motivació has tingut a l’hora de proposar aquesta formació?

«Fa més de 25 anys que em dedico a crear programacions, especialment en l’àmbit del lleure. Quan programava casals d’estiu o colònies, formava part d’un equip compromès que treballàvem voluntàriament per aconseguir un objectiu comú. Estava amb l’actual entitat MEG (en el meu temps MEGSJC) i la creativitat no tenia límits. Programar era emocionant i divertit, treballàvem plegats per oferir experiències úniques als infants i joves. Ells decidien els projectes, com el volien fer, el planificaven, feien pressupostos… i nosaltres, els caps i monitors, els acompanyàvem perquè ho fessin realitat. Tot plegat era un aprenentatge vivencial que ens ha deixat grans records. 

El cau va ser el meu lloc bo de creixement com a persona, i també per als infants i joves amb qui estava. Quan vaig fer el salt a la docència formal, especialment a l’ensenyament de la religió, em vaig adonar que molts dels aprenentatges del saber ser, saber fer i saber sentir que havia viscut al cau veien la llum formal a l’escola en l’aula de religió.  Però el que realment va ser revelador va ser la publicació del Nou Currículum de Religió, ja que vaig veure clar que, salvant les distàncies, podia viure la mateixa emoció i creativitat que experimentava al cau.

Acompanyar els alumnes en aquest nou model d’aprenentatge competencial és fascinant perquè no hi ha límits creatius ni en els reptes ni en les solucions. I aquesta mateixa emoció la podem transmetre als nostres companys docents. Em motiva enormement saber que podem ensenyar no només coneixements, sinó a aprendre a aprendre, convertint el procés en quelcom infinitament estimulant, divertit i emocionant. Aquesta formació és l’oportunitat d’acompanyar els docents i els nostres alumnes perquè gaudeixin d’aquest nou camí educatiu amb el mateix entusiasme amb què jo ho estic fent i creant espais on els límits són només aquells que ens posem nosaltres mateixos. 

Per acabar, voldria recordar-vos una cançó infantil que ha anat sonant en la ment a mesura que avançaven les preguntes. Us la deixo aquí i us desitjo que la música ressoni en els vostres cors i il·lumini les vostres programacions. Potser aquesta cançó ens obra les portes a la il·lusió i la sorpresa de veure la rialla dels infants i joves quan entren a les nostres classes. Només cal que obrim l’interruptor. 

AMB LA LLUM DEL FANALET
JO ANIRÉ A ESPERAR ELS TRES REIS
VULL QUE EM PORTIN MOLTES COSES
PAU I JOIA A TOTS ELS NENS.
QUINA FOSCA NIT!
AI, QUIN FRED QUE FA,
TOT ESTÀ ADORMIT
JA ELS SENTO ARRIBAR…»

En un món cada vegada més canviant i complex, l’educació religiosa ha de ser un espai on els alumnes no només aprenguin coneixements, sinó també desenvolupin competències que els ajudin a reflexionar i a comprometre’s amb els reptes socials i ecològics del seu entorn. Mitjançant la creació de situacions d’aprenentatge significatives, els docents poden ajudar els alumnes a connectar els valors cristians amb la seva realitat quotidiana, fomentant així una educació basada en la creativitat, l’autonomia i la responsabilitat. Aquest procés es converteix en una llavor que, amb una bona metodologia i l’acompanyament adequat, pot florir en forma de futurs agents de canvi, capaços de construir un món més just i solidari.

No perdeu l’oportunitat que us brindem apuntant-vos al curs de “Generem situacions d’aprenentatge significatives (CAPGIREM – FECC)”destinat a primària i infantil que es realitzarà els dimarts del 15 d’octubre al 19 de novembre combinant les sessions en directe i les tutories per fer un seguiment més acurat i personalitzat.

Per llegir la notícia en la font d’orígen ho podeu fer aquí. 

FORMACIÓ: Generem situacions d’aprenentatge significatives (CAPGIREM – FECC)

Publicat el per
La nostra companya Cristina Sánchez realitza el Curs Generem situacions d’aprenentatge significatives (CAPGIREM – FECC) adreçat a docents d’infantil i primària on adquiriran les habilitats necessàries per a dissenyar situacions d’aprenentatge significatives per l’aula de religió.
A raó d’aquest curs la periodista i comunicadora Lucia Montobbio li ha realitzat una entrevista que podeu llegir aquí.
És molt bona oportunitat per a que tot aquells que voleu fer una introducció a les situacions d’aprenenetatge en pogueu aprendre i resoldre tots els dubtes que us sorgeixin en la realització d’aquesta.
Modalitat d’impartició: Virtual sincron.
Calendari
  • Duració del curs: 15 h en línia.
  • Període de matriculació: del 3 de setembre de 2024 fins una setmana abans que comenci el curs.
  • Dates de l’activitat:15/10, 29/10 i 12/11 de 18h a 20h (Sessions telemàtiques sincron) i Sessions de tutoria voluntària: 22/10, 5/11 i 19/11 de 19h a 20h (sessió telemàtica sincron voluntària). Tancament del curs 26 de novembre. 
  • 30 places disponibles.
  • Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Preu
Matrícula
  • Duració del curs: 15 h en línia.
  • Període de matriculació: del 3 de setembre de 2024 fins una setmana abans que comenci el curs.
  • Dates de l’activitat: 14 d’octubre al 25 de novembre de 2024.
  • 30 places disponibles.
  • Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
  • Es pot tramitar la matriculació mitjançant la pàgina web: https://matricules.iscreb.org/

  • Presentació

    Curs adreçat a docents d’infantil i primària on adquiriràs les habilitats necessàries per a dissenyar situacions d’aprenentatge significatives per l’aula de religió. Amb l’acompanyament del tutor, crearàs la teva pròpia situació d’aprenentatge i la compartiràs amb els teus companys per a enriquir mútuament la vostra pràctica docent.

    Aquest curs l’imparteix Cristina Sánchez, mestra de religió catòlica a primària i infantil i formadora d’educació en el lleure.

  • Continguts
    • El currículum de religió catòlica i claus per la seva comprensió. (Nou paradigma educatiu: context global de l’educació del segle XXI, ODS, Fratelli Tutti, Pacte Educatiu Global, Agenda 2030).
    • La situació d’aprenentatge com eina competencial a l’aula de religió catòlica. (Competències, objectius, criteris, indicadors, sabers, metodologies, activitats d’aprenentatge, avaluació, vectors i mesures de suport).
    • Creació, desenvolupament i exposició d’una situació d’aprenentatge (creació d’una situació d’aprenentatge i si s’escau la compartim i la tindrem compartida amb els nostres companys).

    METODOLOGIA I AVALUACIÓ

    El procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest curs és dur a terme amb una metodologia de treball sincrònica. El punt central de la formació seran les sessions en directe, programades segons el calendari del curs, i la realització d’una situació d’aprenentatge que es podrà compartir si s’escau.

    En les sessions sincròniques, es fomentarà la reflexió crítica i la participació activa dels alumnes. A més, es proporcionaran materials i recursos addicionals a través del Moodle del curs per complementar l’aprenentatge i facilitar la realització de la tasca final.

    Per tal de garantir una atenció personalitzada, s’oferiran tutories amb el formador.

  • Requisits d’accés
    • El curs va principalment dirigit a mestres dels nivells educatius: infantil, primària.
    • L’activitat es promou des de Barcelona, però pel fet de ser en línia, es poden inscriure mestres de tot el territori.

EL BESO DE DIOS

Publicat el per

Presentació del llibre «El beso de Dios» 

El proper 30 de setembre a les 19:00 h, l’antic monestir de Sant Pau de Barcelona acollirà la presentació del llibre «El beso de Dios», de l’autor Prado Pérez de Madrid. Una obra que ens transporta al segle XIII per descobrir la història de les beguines, un grup de dones que van desafiar les normes socials i eclesiàstiques de la seva època.

El llibre, que ha despertat gran expectació en l’àmbit cultural i religiós, serà presentat pel reconegut teòleg Xavier Melloni i per la nostra companya Pilar Calle Humanes representant del col·lectiu Alcem la veu i docent de religió.

Qui eren les beguines?

Les beguines eren dones que, en plena Edat Mitjana, van decidir viure una vida diferent, basada en la fe, la solidaritat i la cerca de la veritat. A través de les seves experiències i escrits, «El beso de Dios» ens revela una espiritualitat femenina radical i compromesa, que segueix sent rellevant en els nostres dies.

Una obra que ens convida a la reflexió

«El beso de Dios» no és només un llibre d’història, sinó també una invitació a la reflexió sobre el paper de la dona en la societat, la cerca de l’espiritualitat i el compromís social. A través de les vides de figures com Margarita Porete, Hadewijch d’Anvers i Hildegarda de Bingen, l’autor ens mostra com aquestes dones, malgrat les adversitats, van deixar una empremta inoblidable en la història.

Data: 30 de setembre de 2023

Hora: 19:00 h

Lloc: Antic monestir de Sant Pau, Barcelona

«Recapitulación de cuentos para educar en valores» de Luis Alexis Maldonado.

Publicat el per

El nostre company Luis Alexis Maldonado és professor de religió a l’Institut Jaume Almera Vilassar de Dalt i recentment ha publicat una recapituació de contes per educar en valors en la plataforma Amazon i Amazon kindle.

Parlem de contes, però també hi ha faules i microcontes, tots amb la funció de visibilitzarels valors. Utilitzar el conte com una eina educativa no és res innovador, però quan el conte i la faula estan en funció de donar sentit als valors i ajuden a educar, podem entendre que les accions positives que sorgeixen en la vida fan que siguem millors amb nosaltres mateixos i aportem alegria i harmonia al nostre món social i personal.L’estructura del llibre és nova i altament pedagògica.

Cada un dels contes té una petita fitxa on s’expliquen les fonts d’on s’han pres els textos i algunes consideracions mínimes a tenir en compte. L’autor adapta la informació necessària per a poder treure el màxim profit i desenvolupar amb més amplitud els valors i els contes. D’aquesta manera, és una ajuda per al lector i una eina educativa en el desenvolupament dels valors a través de l’ús de contes en el seu treball social i educatiu.El llibre consta de 8 valors (pau, respecte, amabilitat, amistat, gratitud, confiança, optimisme, superació). En cadascun d’ells no només hi ha l’explicació teòrica, sinó que es profunditza per poder trobar aquests valors en la visibilitat dels esdeveniments quotidians. Per exemple, no podem parlar de la pau mundial si no podem trobar el valor de la pau en els esdeveniments personals de la nostra vida quotidiana.

Aquest llibre els trobareu en format digital a:

https://amzn.eu/d/0bSRvpUV   (Llibre)

https://amzn.eu/d/01AUQRO2  (Versió Kindle)

David Melero, entrevistat a FLAMA.

Publicat el per

El 9 de juliol de 2023 el comuincador Xavier Pete de l’Agència cristiana de notícies FLAMA va publicar una entrevista realitzada al nostre company David Melero sota el títol:

“Si s’haguessin explicat millor les religions a les escoles, ens hauríem estalviat molts disgustos a Europa”

El David Melero explica l’aposta clara sobre un ensenyament de la religió a tot l’alumnat, una entrevista que us animem a llegir en tot el seu cos.

XAVIER PETE – 9 DE JULIOL 2023- FLAMA (enllaç a l’article de FLAMA)

A falta d’un professor de religió, a la casa de David Melero (Vila-seca, 1977), activista cultural i historiador, n’hi ha dos: la seva dona, la Raquel, i ell. Això és així des de fa divuit anys, després de llicenciar-se en Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de regentar una papereria a Vila-seca. Des d’aleshores, ha trepitjat diversos instituts tarragonins, com el de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, durant aquest últim curs. “Dues persones van tenir molt a veure en la nostra decisió: el sacerdot Norbert Miracle i el membre del sindicat Junts Docents de Religió, Josep Ponce, els quals ens van ajudar a entrar en aquest fantàstic món”, argumenta Melero.

L’expert en confessions religioses en l’àmbit escolar, Joan Gómez, va dir, en una de les presentacions del seu llibre Laïcitat, religions i prejudicis, que “Catalunya serà multireligiosa o no serà, pròximament”. Digui’m, des de les aules, ¿com ha vist aquest fenomen provocat per les últimes onades migratòries?

Les aules de secundària han esdevingut una trobada de cultures i religions. Així, doncs, per entendre bé aquesta globalitat cal entendre abans les tradicions de cadascuna de les famílies migrants, ja que no parlem tan sols de festes diferents de les nostres, sinó també d’actituds diferents davant problemàtiques actuals. En aquest sentit, és interessant conèixer el pensament de les diverses religions davant de temes com ara l’eutanàsia, l’avortament, les relacions entre persones del mateix sexe… Certament, cal no caure en el relativisme cultural. A partir d’aquí, toca treballar!

Afers Religiosos té la mirada posada constantment en formar el professorat de l’educació pública en el coneixement d’altres religions, si bé encara convé picar pedra perquè comprengui que té un paper important en la convivència de les cultures religioses. Què en pensa, vostè?

Estic totalment d’acord amb aquesta línia d’actuació. Només podrem aconseguir un professorat sensible envers la realitat del món actual a través de la formació i la compartició d’idees. Tot i això, des de fa anys l’escola ha rebut tantes reclamacions pel que fa a la seva manera de funcionar que no sé si ens en sortirem, de fer tot plegat. És una missió difícil, però també he de dir que he conegut grans professionals, amb qui he compartit claustre, que es deixen la pell per crear aquest clima de convivència a l’aula.

Per què decideix fer el pas a la política municipal? En aquest sentit, què creu que es pot fer en matèria de religió, en un poble com Vila-seca, que no es pugui fer des d’una posició política més elevada?

Fa molts anys que m’hi dedico, a la política municipal. Ha estat un passatemps, per a mi; una forma de fer i d’estar al costat de persones com ara els alcaldes Josep Poblet i Pere Segura, així com de molta més gent. Escoltar el veïnat, parlar-hi i recollir propostes de futur és una forma d’actuar envers la comunitat que m’apassiona. Per tant, ¿què hi ha més cristià que desitjar el progrés d’una comunitat, sense deixar ningú enrere? Sempre ho dic: ¡No podem millorar el món si no ens preocupem pels nostres veïns!

Creu que la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que se celebrarà d’aquí a poques setmanes a Lisboa revifarà el sentiment de religiositat de molts joves que hi viatjaran per estar amb el papa Francesc?

Fixi’s. El 2011, a la parròquia de Vila-seca vam acollir una comunitat important d’equatorians que participava en la JMJ que es va celebrar a Madrid. Va ser una experiència inoblidable, amb una acollida a les cases i al pavelló d’esports. Els vam mostrar alguns dels principals llocs culturals i turístics del país i vam poder compartir amb ells diverses eucaristies. Encara ens escrivim! Dit això, encoratjo els joves a anar-hi, a Lisboa: l’experiència és brutal, ja que coneixeran moltíssima gent fent comunitat.

Què pensa de les discrepàncies que existeixen quant a l’assignatura de religió en l’àmbit estatal i la seva regulació des de les altes instàncies del país?

Que són, com bé diu, discrepàncies polítiques entre dues formes de pensar que, a Espanya, van arrencar al segle XIX. L’Espanya liberal i conservadora encara lluita pel poder polític i arrossega diverses formes de pensar, fins i tot religioses, dels temps passats. I això es traspassa també a la política educativa. Trobaríem ben pocs països on la llei educativa canvia amb cada canvi de govern: això és símbol de poca maduresa democràtica i populisme. Ara bé: ¡cal veure què passarà el 23 de juliol! ¿Ens podem imaginar un nou govern amb una nova llei? Tot pot passar.

 

NOMÉS PODREM ACONSEGUIR UN PROFESSORAT SENSIBLE ENVERS LA REALITAT DEL MÓN ACTUAL A TRAVÉS DE LA FORMACIÓ I LA COMPARTICIÓ D’IDEES

És possible un ensenyament de la religió per a tot l’alumnat?

Sí, i crec que hauria de ser així. Cal una assignatura de religió i cultura de les religions en general que faci que tot l’alumnat conegui les principals religions, les seves creences, les festes, els monuments. ¡No pot ser que no entenguem allò que celebren els nostres germans musulmans a la festa del xai! ¡Però tampoc no pot ser que no entenguem les principals obres de l’art cristià! Amb un bon coneixement de les religions en l’educació primària i secundària ens hauríem estalviat molts disgustos a l’Europa del segle XX.

Miri: en aquests darrers temps, he viatjat diversos cops a països de l’Europa central amb motiu d’alguns intercanvis d’alumnes dels centres on he estat, i he aprofitat aquestes ocasions per visitar alguna sinagoga o algun centre d’interpretació de l’Holocaust, per exemple. El judaisme es veu llunyà des del nostre país, però allà és molt més proper, i és molt recomanable conèixer-lo per obrir consciències. Per tant, viatjant i estudiant aconseguirem crear una cultura religiosa més àmplia. No en tinguem cap dubte!

Entenc que vostè posaria molts deures a les escoles laiques.

Han abandonat l’interès per connectar les diverses confessions dels alumnes que hi tenen dins. Fins i tot, m’atreviria a dir que, a vegades, es veu amb més bons ulls explicar qualsevol religió abans que la cristiana: això també passa i és preocupant!

Té cabuda una assignatura que es digui “Història de les religions” en el sistema públic d’ensenyament?

Totalment. De fet, l’he anat justificant en tota l’entrevista. Ara bé, també crec que és important reflexionar sobre el paper cristià que protagonitza el nostre país dins la nostra cultura; cal estudiar totes les religions, però no podem perdre de vista les arrels cristianes d’Europa i del nostre país en particular.

Incorporar una altra assignatura de religió, com pot ser la islàmica, qüestionaria el paper de la religió a l’escola?

No crec que hi hagi cap problema. Ara bé, personalment, la meva opció seria introduir una assignatura de cultura religiosa per a tot l’alumnat que oferís coneixements de totes les religions, i, en paral·lel, formar el professorat en estudis com els actuals (laics i religiosos alhora). Una assignatura en què tothom se sentís còmode i entengués la diversitat de creences que hi ha al món.

Entrevistats per Ràdio Estel

Publicat el per

El passat Dissabte Sant 8 d’abril JUNTS-SDRC va ser entrevistat per Ràdio Estel en el programa Escola de Família sota el títol «La classe de reli serveix per la #Setmana Santa?»

La periodista Olga Vallejo va entrevistar durant el programa a Montserrat Mena de JUNTS-SDRC i també va poder intervenir en Ramon Rial de l’Escola Les Vedrunes de Vic.

Montserrat Mena va explicar com viviem la religió dins de les aules a l’Escola Pública i de tant en tant també va introduir aspectes que ens afecten més com a docents de Religió.

Podeu veure el twit a Ràdio Estel i també podeu escoltar el POST clicant el Play que hi ha continuació o anant directament en l’enllaç de Ràdio Estel del 8 d’abril de 2023.

Per estar ben informat del que ens afecta com a col·lelctiu segueix-nos a les xarxes.

Com està laboralment el professorat de religió a Catalunya?

Publicat el per

La passada setmana membres de la Junta de JUNTS SDRC van ser entrevistats per la periodista Glòria Barrete i Laura Mor de  «CatalunyaReligió».

La noticia ha estat publicada l’1 de juny de 2022 a les seves xarxes, a la revista online, les xarxes del sindicat i ho hem fet arribat als nostres socis. Aquí també us facilitem la seva lectura: https://www.catalunyareligio.cat/ca/com-esta-laboralment-professorat-religio-catalunya

Continua llegint →