Arxiu d'etiquetes: docent de religió.

El valor de la docència de religió: un treball de recerca premiat als Premis Gaudí.

Publicat el per

Des de JUNTS-SDRC ens alegra compartir aquesta entrevista a Tuba Tahsin Shuaib, guardonada amb el segon premi dels Premis Gaudí als treballs de recerca de batxillerat, convocats per l‘Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Basílica de la Sagrada Família.

Aquest reconeixement també posa en relleu la tasca educativa de la seva tutora, Anna Eva Jarabo, docent de religió a l’Institut Ernest Lluch i afiliada al nostre sindicat, que ha acompanyat la Tuba en l’elaboració d’un treball rigorós i compromès amb la defensa dels drets humans, el diàleg intercultural i la reflexió sobre el fet religiós.

Us convidem a llegir l’entrevista completa.

La Tuba Tahsin Shuaib, qui ha guanyat el Segon dels sis premis Gaudí a treballs de recerca de batxillerat atorgat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Basílica de la Sagrada Família. El seu treball de recerca és Àpatrides: L’exili forçat dels Rohingyes, tutoritzat per Anna Eva Jarabo, professora de religió a l’institut Ernest Lluch.

Primer de tot, presenta’t tu mateixa: Qui és Tuba Tahsin Shuaib?

Soc una noia catalana de 18 anys, que just acabo de fer segon de batxillerat científic a l’institut Ernest Lluch. La meva família és de Kishoreganj a Bangladesh. Parlo el bangla amb els meus pares i també el combino parlant en anglès amb els meus germans per practicar. A més a més, en Bangladesh la majoria de persones saben parlar l’urdu i/o hindi, com el cas dels meus pares, però tot i que jo no el parlo, l’entenc relativament bé degut a la seva semblança amb el bangla. El català i el castellà el parlo amb els amics.

Per què t’hi vas interessar per aquest tema?

L’interès neix a causa de les injustícies i vulneracions dels drets humans que han patit els rohingyes en un país on han viscut durant segles i el qual és considerat de majoria budista. Volia entendre el budisme com a religió que practica la pau i la no-violència i, com ha instrumentalitzat la religió i la seva ètnia per justificar la persecució d’aquest poble. El punt clau per triar aquest tema va ser comprende el grau de proximitat que tinc personalment amb els rohingyes, perquè actualment es troben refugiats a Bangladesh, país d’origen de la meva família i, jo mateixa volia entendre tot el conflicte des del seu inici.

La teva part pràctica la vas fer durant dos mesos a Bangladesh. Què vas fer? Com ho vas fer?

Ara fa just un any vaig anar a Bangladesh, Kishoreganj, el meu poble. Allà vaig dur a terme la meva part pràctica, que va consistir en realitzar i recollir totes les entrevistes possibles per tenir diferents perspectives sobre aquest conflicte. Vaig investigar què en sabien i quina opinió tenien sobre els rohingyes. Vaig escollir que els entrevistats complissin diverses condicions: bengalins de diferents edats, religions i feines,… per entendre les diferents perspectives sobre el conflicte. Vaig descobrir que un dels meus avis havia escrit un llibre sobre el genocidi dels rohingyes i que un dels amics del meu pare treballa en una ONG a Cox’s Bazar. Ell va ser qui em va facilitar molta informació de la dura situació que viuen els Rohingyes en el camp de refugiats més gran del món. Vaig intentar entrar al camp, però se’m van denegar l’entrada. El mateix vaig fer entrevistant catalans un cop arribada a Barcelona. Després vaig analitzar quines coincidències i diferències n’hi havien entre els entrevistats i la  part teòrica que havia escrit durant el curs.

Què has anat descobrint a mesura que has anat investigant i aprofundint? Sobre els Rohyngies? Sobre la teva família? Sobre el compromís social?

A mesura que he anat investigant i aprofundint sobre el conflicte, he constatat una certa contradicció entre el que representa la religió i el seu ús polític. En aquest cas el budisme, tradicionalment vinculat a la pau i la no-violència, ha estat  instrumentalitzat per justificar la persecució, cosa que posa de relleu com la fe pot derivar cap a interessos de poder quan se’n fa un ús partidista. La major part de la ciutadania ha donat suport a monjos budistes i grups ultranacionalistes que constantment criticaven obertament als rohingyes, i han fet servir la violència fins a provocar un genocidi cap a l’ètnia minoritària de religió musulmana que convivia amb ells. Molts d’aquests rohingyes han hagut d’exiliar-se en condicions de molta vulnerabilitat, majoritàriament cap al país veí, Bangladesh, un país superpoblat amb recursos molt limitats, acollir més d’un milió de rohingya ha esdevingut insostenible. El govern ha intentat pactar amb Myanmar perquè tornin, però és inviable enviar-los a un país on encara els persegueixen, els han tret la ciutadania i per tant, no tenen drets. A més a més, Bangladesh no ha rebut ajudes de la comunitat internacional i càrrega amb tota una responsabilitat i una pressió molt elevada.

Què creus que ha significat per a tu fer aquest treball? I guanyar el premi?

Per mi fer aquest treball ha significat validar que totes les històries, siguin més o menys visibles, importen en la seva totalitat. He volgut aprofundir en aquest tema per aprendre sobre tot el conflicte i, gràcies a aquest premi he possibilitat que més gent conegui aquesta història donant-hi veu per aquelles persones que segueixen atrapades en un món sense cap mena de dret.

En definitiva, tots ens mereixem ser respectats i gaudir d’una vida digna, sense ser perseguit ni acosat per les nostres creences, independentment del país, la cultura o la religió. Per això, vull expressar el meu agraïment al jurat per haver valorat el meu treball, a la meva tutora i a la meva família pel seu suport per haver assolit un dels meus objectius: fer present a BCN i donar veu als Rohingyes que segueix patint tant, encara a dia d’avui. 

Des de JUNTS-SDRC volem expressar la nostra més sincera felicitació a Tuba Tahsin Shuaib per aquest merescut reconeixement, fruit del seu esforç, sensibilitat i rigor investigador.

També volem felicitar especialment Anna Eva Jarabo, docent de religió i afiliada al nostre sindicat, per la seva tasca d’acompanyament i orientació. Aquest premi és també un exemple del valor educatiu que aporten els docents de religió, promovent el pensament crític, el compromís amb els drets humans i el diàleg entre cultures i religions.

Finalment, felicitem la Fundació Escola Cristiana de Catalunya per impulsar aquests premis, que contribueixen a reconèixer treballs de recerca de gran qualitat i fomenten una educació basada en el coneixement, els valors i el compromís amb la societat.

Notícia relacionada: https://juntsdocentsreligio.cat/2026/03/24/concurs-premi-gaudi-per-a-treballs-de-recerca-de-batxillerat/

David Melero, entrevistat a FLAMA.

Publicat el per

El 9 de juliol de 2023 el comuincador Xavier Pete de l’Agència cristiana de notícies FLAMA va publicar una entrevista realitzada al nostre company David Melero sota el títol:

“Si s’haguessin explicat millor les religions a les escoles, ens hauríem estalviat molts disgustos a Europa”

El David Melero explica l’aposta clara sobre un ensenyament de la religió a tot l’alumnat, una entrevista que us animem a llegir en tot el seu cos.

XAVIER PETE – 9 DE JULIOL 2023- FLAMA (enllaç a l’article de FLAMA)

A falta d’un professor de religió, a la casa de David Melero (Vila-seca, 1977), activista cultural i historiador, n’hi ha dos: la seva dona, la Raquel, i ell. Això és així des de fa divuit anys, després de llicenciar-se en Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de regentar una papereria a Vila-seca. Des d’aleshores, ha trepitjat diversos instituts tarragonins, com el de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, durant aquest últim curs. “Dues persones van tenir molt a veure en la nostra decisió: el sacerdot Norbert Miracle i el membre del sindicat Junts Docents de Religió, Josep Ponce, els quals ens van ajudar a entrar en aquest fantàstic món”, argumenta Melero.

L’expert en confessions religioses en l’àmbit escolar, Joan Gómez, va dir, en una de les presentacions del seu llibre Laïcitat, religions i prejudicis, que “Catalunya serà multireligiosa o no serà, pròximament”. Digui’m, des de les aules, ¿com ha vist aquest fenomen provocat per les últimes onades migratòries?

Les aules de secundària han esdevingut una trobada de cultures i religions. Així, doncs, per entendre bé aquesta globalitat cal entendre abans les tradicions de cadascuna de les famílies migrants, ja que no parlem tan sols de festes diferents de les nostres, sinó també d’actituds diferents davant problemàtiques actuals. En aquest sentit, és interessant conèixer el pensament de les diverses religions davant de temes com ara l’eutanàsia, l’avortament, les relacions entre persones del mateix sexe… Certament, cal no caure en el relativisme cultural. A partir d’aquí, toca treballar!

Afers Religiosos té la mirada posada constantment en formar el professorat de l’educació pública en el coneixement d’altres religions, si bé encara convé picar pedra perquè comprengui que té un paper important en la convivència de les cultures religioses. Què en pensa, vostè?

Estic totalment d’acord amb aquesta línia d’actuació. Només podrem aconseguir un professorat sensible envers la realitat del món actual a través de la formació i la compartició d’idees. Tot i això, des de fa anys l’escola ha rebut tantes reclamacions pel que fa a la seva manera de funcionar que no sé si ens en sortirem, de fer tot plegat. És una missió difícil, però també he de dir que he conegut grans professionals, amb qui he compartit claustre, que es deixen la pell per crear aquest clima de convivència a l’aula.

Per què decideix fer el pas a la política municipal? En aquest sentit, què creu que es pot fer en matèria de religió, en un poble com Vila-seca, que no es pugui fer des d’una posició política més elevada?

Fa molts anys que m’hi dedico, a la política municipal. Ha estat un passatemps, per a mi; una forma de fer i d’estar al costat de persones com ara els alcaldes Josep Poblet i Pere Segura, així com de molta més gent. Escoltar el veïnat, parlar-hi i recollir propostes de futur és una forma d’actuar envers la comunitat que m’apassiona. Per tant, ¿què hi ha més cristià que desitjar el progrés d’una comunitat, sense deixar ningú enrere? Sempre ho dic: ¡No podem millorar el món si no ens preocupem pels nostres veïns!

Creu que la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que se celebrarà d’aquí a poques setmanes a Lisboa revifarà el sentiment de religiositat de molts joves que hi viatjaran per estar amb el papa Francesc?

Fixi’s. El 2011, a la parròquia de Vila-seca vam acollir una comunitat important d’equatorians que participava en la JMJ que es va celebrar a Madrid. Va ser una experiència inoblidable, amb una acollida a les cases i al pavelló d’esports. Els vam mostrar alguns dels principals llocs culturals i turístics del país i vam poder compartir amb ells diverses eucaristies. Encara ens escrivim! Dit això, encoratjo els joves a anar-hi, a Lisboa: l’experiència és brutal, ja que coneixeran moltíssima gent fent comunitat.

Què pensa de les discrepàncies que existeixen quant a l’assignatura de religió en l’àmbit estatal i la seva regulació des de les altes instàncies del país?

Que són, com bé diu, discrepàncies polítiques entre dues formes de pensar que, a Espanya, van arrencar al segle XIX. L’Espanya liberal i conservadora encara lluita pel poder polític i arrossega diverses formes de pensar, fins i tot religioses, dels temps passats. I això es traspassa també a la política educativa. Trobaríem ben pocs països on la llei educativa canvia amb cada canvi de govern: això és símbol de poca maduresa democràtica i populisme. Ara bé: ¡cal veure què passarà el 23 de juliol! ¿Ens podem imaginar un nou govern amb una nova llei? Tot pot passar.

 

NOMÉS PODREM ACONSEGUIR UN PROFESSORAT SENSIBLE ENVERS LA REALITAT DEL MÓN ACTUAL A TRAVÉS DE LA FORMACIÓ I LA COMPARTICIÓ D’IDEES

És possible un ensenyament de la religió per a tot l’alumnat?

Sí, i crec que hauria de ser així. Cal una assignatura de religió i cultura de les religions en general que faci que tot l’alumnat conegui les principals religions, les seves creences, les festes, els monuments. ¡No pot ser que no entenguem allò que celebren els nostres germans musulmans a la festa del xai! ¡Però tampoc no pot ser que no entenguem les principals obres de l’art cristià! Amb un bon coneixement de les religions en l’educació primària i secundària ens hauríem estalviat molts disgustos a l’Europa del segle XX.

Miri: en aquests darrers temps, he viatjat diversos cops a països de l’Europa central amb motiu d’alguns intercanvis d’alumnes dels centres on he estat, i he aprofitat aquestes ocasions per visitar alguna sinagoga o algun centre d’interpretació de l’Holocaust, per exemple. El judaisme es veu llunyà des del nostre país, però allà és molt més proper, i és molt recomanable conèixer-lo per obrir consciències. Per tant, viatjant i estudiant aconseguirem crear una cultura religiosa més àmplia. No en tinguem cap dubte!

Entenc que vostè posaria molts deures a les escoles laiques.

Han abandonat l’interès per connectar les diverses confessions dels alumnes que hi tenen dins. Fins i tot, m’atreviria a dir que, a vegades, es veu amb més bons ulls explicar qualsevol religió abans que la cristiana: això també passa i és preocupant!

Té cabuda una assignatura que es digui “Història de les religions” en el sistema públic d’ensenyament?

Totalment. De fet, l’he anat justificant en tota l’entrevista. Ara bé, també crec que és important reflexionar sobre el paper cristià que protagonitza el nostre país dins la nostra cultura; cal estudiar totes les religions, però no podem perdre de vista les arrels cristianes d’Europa i del nostre país en particular.

Incorporar una altra assignatura de religió, com pot ser la islàmica, qüestionaria el paper de la religió a l’escola?

No crec que hi hagi cap problema. Ara bé, personalment, la meva opció seria introduir una assignatura de cultura religiosa per a tot l’alumnat que oferís coneixements de totes les religions, i, en paral·lel, formar el professorat en estudis com els actuals (laics i religiosos alhora). Una assignatura en què tothom se sentís còmode i entengués la diversitat de creences que hi ha al món.