Com està laboralment el professorat de religió a Catalunya?

La passada setmana membres de la Junta de JUNTS SDRC van ser entrevistats per la periodista Glòria Barrete i Laura Mor de  “CatalunyaReligió”.

La noticia ha estat publicada l’1 de juny de 2022 a les seves xarxes, a la revista online, les xarxes del sindicat i ho hem fet arribat als nostres socis. Aquí també us facilitem la seva lectura: https://www.catalunyareligio.cat/ca/com-esta-laboralment-professorat-religio-catalunya

(Glòria Barrete –CR) El professorat català torna a mobilitzar-se al carrer i a les aules el 9 de juny, repetint-se les mobilitzacions que van comportar cinc dies de vaga al mes de març. Una vaga que també secundaven alguns sindicats de professors i mestres de religió i que va camuflar algunes reivindicacions que eren un atac directe a la seva feina. El professorat de religió estan a cavall entre el col·lectiu docent i laboral. I dies abans de la vaga van veure com alguns serveis territorials publicaven un manifest en què rebutjaven la classe de religió a l’escola pública. Tot i sumar-se a la vaga, com a personal laboral que són, van sentir que ningú no els tenia en compte i inclús que se’ls maltractava. Però quina és la situació laboral del professorat de religió a Catalunya?

Els professors i mestres de religió formen part del sisè conveni, al costat de professions diverses com podrien ser netejadores, tècnics d’integració social o cuiners. La vaga del març la convocaven el col·lectiu de docents i també, per primera vegada, el personal laboral. “Alguns de nosaltres vèiem clar que s’havia d’anar a la vaga”, afirmen des del sindicat de professors de religió JUNTS. “Vam preguntar a la nostra afiliació si creien que calia sumar-s’hi i van dir que sí”.

“Alguns sindicats no ens volen a les escoles”

Quan arriben a la vaga s’adonen que només es fa pujar als docents, però cap persona representant el col·lectiu laboral. A aquest greuge se li suma dies abans la carta-manifest que critica “l’obligatorietat d’oferir la matèria de Religió”. Des del sindicat confessen que això els va remoure i els va reafirmar en la sospita històrica que es porta temps denunciant, “que en molts centres públics no volen que els professors de religió hi siguin”.

Des del sindicat JUNTS expliquen la difícil situació en la qual es troba el col·lectiu, en l’àmbit laboral. Al professorat de religió se li demana una carrera civil, tenir el màster de capacitació educativa, i a més a més tenir la DECA i comptar amb la proposta d’acceptació del bisbat corresponent. “Tots som contractats com a docents laborals, però no som tractats ni com a docents, ni com a personal laboral, ni l’un ni l’altre”.

No neguen que tenen els privilegis pel que fa a hores o sou com el col·lectiu de docents, però no són considerats com a docents. “A la vaga vam sentir-nos encara més desemparats”. El sindicat declara que els docents no els hi han preguntat mai què els semblen les condicions laborals, “tot i estar també en un centre treballant, dins el claustre junt amb els companys”. Confirmen que els laborals, el seu cas, són un col·lectiu “molt dispers, a cavall entre ser docents i laborals”.

Els professors de religió a Catalunya representen poc més d’un miler de persones. No tenen un contracte administratiu com els interins, i sí un contracte laboral molt peculiar, que es troba sota l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. “És molt difícil defensar la nostra figura en els sindicats perquè alguns sindicats no ens volen a les escoles i aquest és l’argument per ni tan sols preocupar-se per nosaltres com a treballadors que som”. Des de JUNTS afirmen que la seva especialitat, la religió, “és un obstacle en alguns sindicats per defensar el treballador, que és l’essència d’un sindicat”. Ells són indefinits no fixos.

Però des del sindicat no tot són laments. Recorden que abans, quan els professors de religió van començar a l’escola pública, potser els pagaven amb un sobre des del bisbat. Els nomenaments eren anuals i no estava traspassada la figura a Ensenyament. “D’on veníem, a on som ara, s’ha aconseguit molt, però hem de continuar lluitant per millorar”. Laboralment, quant a sou i hores, ara estan equiparats als docents. A Catalunya, comparats amb altres llocs de l’Estat, és on tenen millor condicions laborals i econòmiques.

Dues línies d’actuació: la proposta única i ser fixos

Què reivindiquen des d’aquest sindicat pel col·lectiu de professors de religió a casa nostra? Tenen dues línies d’actuació clares actualment: la proposta única dels bisbats catalans, i la fixesa del col·lectiu. Ara la proposta acceptada pel bisbat de torn només et serveix per treballar en aquella diòcesi. “Ens trobem amb escoles que pertanyen a un mateix servei territorial, però a dos bisbats diferents. Si l’escola té vacant, però tu no tens la proposta de l’altre bisbat, doncs no pots treballar-hi”.

L’altre fi que persegueixen, tot i reconèixer que és molt complicat, és aconseguir la fixesa del col·lectiu. “Som indefinits i depenem de la matrícula. Si som fixos i s’acabés la classe de religió a l’escola on som, se’ns podria reubicar en un altre lloc”. I és que creuen fermament que el fet de ser professor de religió ja et posiciona a la vida d’una certa manera. “Si veus que hi ha necessitat per qualsevol cosa en el teu centre sovint ets el primer que es presenta per ajudar. I això és bo”. Reclamen que el professor de religió pugui fer escola, fer claustre i participar activament de l’escola. I això, denuncien, “quan treballes en quatre o cinc centres a la vegada difícilment es pot fer”.

“Preferim no crear falses expectatives”

JUNTS aposta per una visió realista de les negociacions com a sindicat. Creuen que no cal demanar alguna cosa impossible que no tenen sinó abans “buscar una millora des del que ja tenim , i sempre des del diàleg”. Són partidaris sempre d’esgotar les vies de diàleg abans d’arribar a formular denúncies i, sobretot, “no demanar res que no sigui possible”. “Potser som un sindicat que peca de prudència, però preferim mantenir certes negociacions discretament per obtenir més coses i no crear falses expectatives”, expliquen.

A Catalunya estan constituïts legalment com a sindicats de professors de religió el sindicat AMRC, que compta amb tres representants en el comitè i que ha celebrat enguany vint-i-cinc anys de trajectòria; el sindicat JUNTS, que compta amb dos representants; i el sindicat PREC, que no compta amb cap representació al comitè intercentres. El comitè intercentres és la taula que negocia amb el Departament d’Educació. “Sempre diem que som un sindicat i no podem oblidar que la nostra feina, més enllà de defensar l’assignatura, que també ho fem, és defensar els drets del treballador”.