Un article molt interessant on el nostre company FERRAN PIÑERO ha participat d’aquesta reflexió.
“LUCIA MONTOBBIO –CR Els mesos de febrer i de març són temps de jornades de portes obertes a escoles i instituts. Les famílies s’estudien amb deteniment els programes educatius i l’oferta curricular del centre. Entre les característiques que s’analitzen abans d’inscriure als fills i filles, a un lloc o a l’altre, es troba la qüestió de l’ensenyament religiós.
Sovint, es pensa que l’escola pública ha de ser laica. Més d’una vegada ha ressonat el lema: “Escola pública: laica, catalana i coeducadora”. Així i tot, ara per ara, l’escola a Catalunya és aconfessional, però no laica. Sovint, també es creu que la majoria d’escoles concertades imparteixen religió catòlica, donades les comunitats religioses que les van fundar, i que en part, les sostenen.
El cert, però, és que si es rep finançament públic, sigui total o sigui parcial, i amb la llei a la mà, el centre educatiu ha de donar la possibilitat d’estudiar religió catòlica, religió jueva, religió evangèlica o religió islàmica. Ara bé, totes les escoles i instituts públics o concertats faciliten el coneixement d’aquesta opció? I, totes les famílies que voldrien estudiar alguna d’aquestes quatre religions són conscients d’aquest dret i el reclamen? Sobre això, què responen les escoles, les famílies, les comunitats religioses, els sindicats de professors de religió i el Departament d’Ensenyament?
El full per sol·licitar ensenyament religiós
En principi, totes les escoles i instituts concertats o públics haurien de facilitar un full de sol·licitud a les famílies que matriculin els seus fills i filles al seu centre. Això és així perquè l’ensenyament religiós és un dret sostingut per diverses lleis: la Constitució del 1978, els acords de cooperació de 1992 o la llei orgànica d’educació de 2013.
Precisament aquesta informació s’ha recordat aquest mes en el butlletí del Consell Evangèlic de Catalunya. “L’assignatura de religió evangèlica és confessional, però està al servei de tota la societat, ja que és respectuós amb les altres creences. En cas que els fulls de sol·licitud no ofereixin aquesta opció, us preguem que ens ho comuniqueu per poder intervenir. Recordeu que a les escoles públiques s’ha d’oferir la religió evangèlica, així com altres confessions, en tots els centres”, afirmen en la comunicació.
Què diuen les escoles?
Elisenda Camí, directora de l’escola pública Pit Roig (Horta Guinardó) i membre de la comunitat evangèlica Betlem de Barcelona, afirma que tot i que és cert que existeix un formulari de sol·licitud per a educació religiosa, en la seva experiència, rares vegades es demana.
“Al llarg de la meva gestió com a directora, només una família ha consultat sobre la possibilitat de rebre educació religiosa a l’escola, em penso que aquest àmbit cada vegada més es delega al cercle familiar, i la majoria de les famílies opten per institucions educatives concertades, o privades, que sí que ofereixen aquesta opció, com l’escola Urgell”, afirma Camí. I si fos el cas que la família no es pogués permetre el cost d’aquestes escoles?: “Llavors, amb freqüència, acudeixen a la formació que s’imparteix en el seu centre de culte”.
Josep A. Álvarez, director de l’escola Urgell de Barcelona, ho confirma: “Nosaltres som una escola concertada i fem religió evangèlica, de fet, la majoria de les famílies que venen a l’escola ho fan per una qüestió ideològica, per aquestes famílies és important la religió i agraeixen tot el treball que es realitza en aquest sentit”. Tanmateix, a l’escola adventista Urgell sí que faciliten el full de preinscripció del Consorci Educatiu de Barcelona, i les famílies poden demanar qualsevol de les religions reconegudes: jueva, evangèlica, catòlica o islàmica. “Però avui dia, tots els nostres alumnes cursen religió evangèlica”, comptabilitza Álvarez.
Antje Grambow, professora de religió al Col·legi Alemany d’Esplugues de Llobregat (centre privat), explica que la religió que s’imparteix en aquest centre segueix el model que cada vegada més es dona en les escoles públiques alemanyes. “Sigui creient o no, l’alumne ha d’escollir entre estudiar ètica o religió ecumènica, és una formació més aviat història, cultural, que ens ajuda a entendre el perquè del nostre present”, diu.
Les comunitats religioses com a lloc formatiu preferent
Grambow també és pastora a l’Església Alemanya a Barcelona Per això, pot observar, que en tocar qüestions que afecten més l’espiritualitat i la fe, les famílies confien en l’acompanyament i servei dels centres de culte. També ho veu en el cas d’altres tradicions religioses, fora de la protestant: “A Catalunya, la religió s’aborda o es percep de forma diferent que a Alemanya, i potser és perquè cada país té la seva història, però hi ha una tendència a pensar que la religió en la seva globalitat, ja sigui la seva dimensió tradicional, cultural, o espiritual, s’hauria de quedar en l’àmbit privat”. Certament, veiem exemples d’això mateix tant a la comunitat jueva com en la musulmana.
Des del Comunitat Israelita de Barcelona CIB.CAT i des de la Comunitat ATID, expliquen que les famílies opten per enviar els fills i filles a l’escola privada Hatikva. “Aquí és on els pares i mares prefereixen inscriure els infants perquè estudiïn religió jueva, i sinó, assistiran a la sinagoga on comptaran amb la Talmud Torá on s’estudia el judaisme”, descriu Irene Muzás, rabina de la comunitat ATID.
Ferran Piñeiro, membre del sindicat de professors de religió JUNTS-SDRC, i professor de religió a Institut Lluís Vives i Fort Pius (ambdós a Barcelona), descriu que hi ha famílies que tot i conèixer el seu dret a sol·licitar religió, no ho fan perquè prefereixen acudir a les seves comunitats. Exemplifica: “Conec a joves musulmans que opten per formar-se i treballar la seva dimensió religiosa i espiritual a les mesquites”. El motiu és que, dins de la seva religió, hi ha “diverses branques, en el cas de la musulmana sunnites i xiïtes, però també hi ha diverses maneres de fer, de celebrar segons el país d’origen i no acaben de veure com un mateix professor de religió islàmica pot abraçar tota aquesta rica diversitat que té la comunitat a Catalunya”.
Mohamed Halhoul, secretari general de l’associació cultural religiosa Associació Consell Islàmic Cultural de Catalunya, declara: “Ja portem cinc anys des que va començar la prova pilot en religió islàmica, i tot estar contents amb els indicadors, la petició a les escoles és visiblement inferior al nombre de famílies musulmanes que tenen fills en edat d’escolarització”. “Igualment, estem concentrats en el repte de poder formar a professors i professores que puguin impartir religió islàmica i amb el nivell que correspon en llengua catalana”, assegura. També confirma que moltes famílies acudeixen a les mesquites per treballar la seva fe i formar-se en les festes i cultes pròpies de la religió islàmica. Però, “això, no pot substituir la matèria d’ensenyament religiós, ha de ser complementari”.
Famílies sol·licitants
35 pares i mares, de la comunitat cristiana catòlica del Casal Loiola, escollits a l’atzar, responen negativament a la pregunta de si han rebut el full de sol·licitud per estudiar una religió o una altra. Alguns matricularan els seus infants a escoles públiques, altres a escoles a concertades, altres a privades, però cap ha vist aquest full en el moment de fer les preinscripcions o les inscripcions.
Aquesta mostra, mínima i anecdòtica de famílies barcelonines, confirma la preocupació que es dedueix del butlletí del Consell Evangèlic de Catalunya. “La gran majoria de les escoles no lliuren el full informatiu on s’obre aquesta possibilitat a les famílies que ho desitgin, no s’informa que si hi ha demanda d’estudiar religió jueva, catòlica, evangèlica o islàmica, l’escola ha de procurar a un professor o professora, buscar una aula, i encabir les classes dintre de l’horari lectiu” explica Josep Maria Martínez, director del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC).
No hi ha un nombre exacte de famílies sol·licitants perquè la demanda es tradueixi a realitat. Però “8 o 10 famílies sol·licitants podria ser un número orientatiu”, diu Martínez. A més, no ha de ser un número que correspongui a un curs concret. Pot ser un número que barregi diferents cursos. “Posem per cas, si hi ha 8 0 10 famílies que demanen que el seu fill o filla estudiï religió evangèlica, i aquests van a segon, tercer i quart de primària, doncs igualment s’hauria de fer”, observa el director de l’ensenyament religiós evangèlic al CEC.
Tanmateix, Piñeiro apunta que si bé és cert que sol·licitar l’estudi d’aquestes religions emparades per la llei sigui un dret, i que el full de sol·licitud existeix, també ho és que no està explicitat enlloc que les escoles hagin de lliurar aquest formulari per defecte.
Què diuen els sindicats?
Piñeiro ho té clar: “Els sindicats no tenim capacitat negociadora en aquest camp, és una qüestió que toca més aviat a les famílies, a les escoles, a les comunitats religioses, però, sí que sovint fem dues reflexions bàsiques sobre aquest tema”. Reflexions que consideren l’educació integral dels infants i les condicions contractuals per a qualsevol professor de religió.
La primera idea que defensen des de JUNTS-SDRC, com a professorat de religió, és que s’ha de preveure el dret, que tot l’alumnat té, a rebre una formació integral, que no descuidi cap de les seves dimensions fonamentals.
En aquest sentit, la dimensió religiosa n’és una. “Per tant, creiem que s’hauria d’assegurar, no el dret de les famílies a poder escollir la religió del seu fill o filla, sinó més aviat el dret dels estudiants, dels nens i les nenes, dels nois i les noies, a poder tenir una formació integral, de qualitat, sense segregacions”, assegura Piñeiro.
En l’àmbit laboral, des de JUNTS-SDRC es defensa que si legalment hi ha aquesta possibilitat que siguin les famílies les que optin per la formació religiosa o no, s’ha d’assegurar que la contractació dels docents d’aquestes quatre religions tinguin els mateixos drets. “Que la matrícula depengui de l’opcionalitat de les famílies, no ha d’implicar unes condicions laborals negatives pel docent”, conclou Piñeiro.
Estadístiques del Departament d’Ensenyament
Segons les estadístiques publicades durant el curs 2022 – 2023 pel Departament d’Ensenyament, en total hi havia 132.691 alumnes a Catalunya que estudiaven religió catòlica (dels quals 94.532 a l’escola privada -amb concert o sense- i 38.159 a l’escola pública), 134 religió jueva (dels quals 133 en escola privada – amb concert o sense- i 1 a l’escola púbica), 419 religió evangèlica (150 a escola privada – amb concert o sense- i 269 a escola pública), 227 religió islàmica (96 en escola privada – amb concert o sense – i 131 a l’escola pública) en els cursos d’Educació Primària. En total, durant el curs passat va haver 915.006 alumnes matriculats a Educació Primària.
Si observem l’Educació Secundària, durant el curs passat, a Catalunya, en total va haver 96.437 que van estudiar religió catòlica (dels quals 76.626 en escola privada –amb concert o sense- i 19.811 a l’escola pública), 65 que van estudiar religió jueva (tots a l’escola privada), 195 religió evangèlica (115 a l’escola privada –amb concert o sense- i 80 a l’escola pública), 209 religió islàmica (tots a l’escola pública) en els cursos d’Educació Secundària. En total, durant el curs 2022 – 2023 hi va haver 689.130 alumnes matriculats a Educació Secundària.
En preguntar quina és la seva opinió sobre l’ensenyament religió a les escoles, o sobre si el full de sol·licitud per estudiar religió catòlica, jueva, evangèlica o islàmica hauria de ser facilitat sempre per les escoles abans de la matriculació, el Departament d’Ensenyament no s’ha pronunciat. De moment.
La qüestió de l’educació religiosa a Catalunya planteja reptes en termes d’equitat, accés i diversitat educativa, requerint una reflexió continuada i accions concertades per part de les institucions educatives, les comunitats religioses i les autoritats pertinents.”
Arran de les notícies sorgides dijous 22 de febrer en premsa, fent-se ressò d’una sentència del TJUE en relació amb els treballadors indefinits no fixos, des de JUNTS-SDRC volem fer la següent reflexió.
